miércoles, 12 de julio de 2017

la riera

a N, dona d'aigua, font d'inspiració

de passeig pel voral de la riera, el murmuri d'aigua i fulles es fon amb la remor dels pensaments. en quin rabeig es féu temps l'etern fugir d'aquestes aigües? alcem l'esguard per sobre el fullatge i contemplem el nostre reflex sota els núvols.

on es troba la resposta a la nostra cerca? tal vegada en la pluja pressentida per verns i freixes? en el cant de la mallerenga, capaç de traspassar el cor de la malenconia? o potser en els ponts delerosos de camins, esborrats per la mala herba? en la nostra ignorància, ens sentim bé escoltant, sentint, bategant, sent una mica junts. com en un joc, sortegem una i altra vegada la llera de pedra en pedra, cap a la font...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...